Cinema de terror

REC, pel·lícula de terror del català Jaume Balagueró

El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Per això mateix també solen anomenar-se "pel·lícules de por" a les obres cinematogràfiques de terror.[1] Els temes principals es poden agrupar en quatre grans blocs:

  • els morts que no han mort
  • els monstres i criatures fantàstiques
  • els éssers humans pertorbats o modificats
  • els tirans o persones que excedeixen els seus límits (com per exemple el científic boig)

El cinema de terror sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. El terror pot ser causat pel que es veu a la pantalla (escenes d'assassinats, persecucions, criatures malèfiques) o pel que se suggereix (imaginacions dels protagonistes, qüestionament de la realitat, falses expecatives...).

Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novel·la gòtica i els relats literaris del Romanticisme. Després es van especialitzar en la filmació de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acció. El terror ha anat passant a l'àmbit privat, de manera que el que causa més por és justament l'aparença de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que allò que veu a la pantalla podria ser real.

La primera pel·lícula de terror, tot i que no era el que es pretenia, va ser també una de les primeres filmacions de la història. Consistia tan sols en un tren arribant a l'estació, però com que la gent no estava acostumada a veure filmacions de cap tipus, es va pensar que era de veritat i fins i tot molta gent va sortir corrent de la sala.

George Andrew Romero és considerat un revolucionari de les pel·lícules de terror. Amb la seva filmació La nit dels morts vivents, va sorgir la subcultura dels morts vivents (zombis) dins d'aquest gènere.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search